Confitem tant fruites com hortalisses, procurant que la quantitat de sucre afegit sigui la mínima possible per garantir la seguretat alimentària, i per obtenir la gelificació. No afegim additius comercials, és a dir, si ens cal pectina, el que fem és aportar-hi poma o codony, o si ens cal acidesa li posem suc de llimona i no àcid cítric d’indústria.
 ÚS:  Les mengem sobre pa, les posem en un pastís, endolcim un iogurt o un recuit. N’hi ha algunes que van especialment bé combinades amb formatge, per exemple la de codony i meló.

Fermentem en envasos grans de vidre (3,6 – 5  L) i per a la comercialització traspassem el producte a pots hermètics de 260 ml. De moment oferim sobretot fermentats d’una sola hortalissa.
ÚS:  Els fermentats són aliments probiòtics, tenen propietats interessants per a la cura de la salut intestinal. És habitual posar-los crus en amanies, o barrejats amb altres verdures o llegums cuits. Alguns funcionen com a apretitius, com les olives. El suc no el llenceu: es pot aprofitar per fer vinagretes. I, encara que no es fa sovint, les verdures fermentades es poden guisar. Proveu de posar-les com un ingredient més en un remenat. De fet, nosaltres els incorporem a molts dels nostres patés i escabetxos, en substitució del vinagre.

Utilitzem la tècnica “ancestral”, és a dir, un inici de fermentació fora de l’ampolla, en dipòsit gran, i posterior envasament on continua el procés. Macerem una planta o flor en aigua, sucre i suc de llimona. La fermentació produeix diòxid de carboni, per tant el resultat és una beguda aromàtica amb gas. Per aquest motiu sovint rep popularment el nom de cava o xampanyet, el més conegut dels quals és el de saü

ÚS: Beguda simpàtica I refrescant, ideal per prendre fresqueta per exemple, en un aperitiu o en unes postres.

Sal amb verdures deshidratades, samfaines, envinagrats, són productes que poden aparèixer al catàleg, però que tenim disponibles menys freqüentment. Alguns poden esdevenir línies de treball que comencen tímidament però que agafin cos poc a poc.